Scherzando ma non troppo

Divendres, 20 de abril de 2007

Eufonia passatgera

Ramla et diria el berber d'ulls celestes. I no aniria errat. Ni aquest mot és sobrer quan t'escoles per la xarxa de l'oblit.

Melisma. Una nota manxada amb tota la sinuositat del teu cos i la jugular es perfila al teu coll blanquinós. I no se t'acudeix res més que somriure'm, mirant-me sense veure'm. Mires el teu món, és clar. Et somric, evidentment- Newton tenia el cor madur- i qualsevol gest que inicio es precipita com la pols que jau sobre pentagrames en blanc.

Ah... l'arquet. El gemec d'un violí m'esgarrapa un tel aquós preservat amb cura enganyosa. I sacsejo el rellotge i les agulles fan befa de l'esglai, l'esglai reflectit al vidre gastat i ratllat. Anys gregorians, musulmans, tibetants...ara esvandits amb un aiguamoix tebi.

Em buido les butxaques i en trec això. Una tirallonga feixuga. Melisma. És la creu d'una lluna. Creu per al més-dient.

Un ull celeste sempre s'obrirà humit al primer raig de l'Astre.
No pas el teu...

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)