Scherzando ma non troppo

Dimecres, 31 de gener de 2007

Lassa

Anguiles de fum, tendres, ennuvolen dolçament les meves pupil.les. Dansen lentament amb el so àcid d'una caixa enllaunada i freda.

La pròpia consciència s'espesseix i recolza sensacions boiroses al vidre de la finestra.

A fora, al balcó, un personatge agosarat es mofa d'un mirall las. El molí espolsa al present espectres càlids d'un temps passat. Bat l'aire gèlid del gener cercant el blanc.

Jo també cerco un blanc: un instant nítid on enclavar l'urpa; quedar-m'hi suspesa i brandar les cames, ara aquí, ara allà...

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)