Scherzando ma non troppo

Dilluns, 13 de novembre de 2006

Herència

Buscar-lo entre la multitud estàtica al vestíbul d’un aeroport, per posar un exemple, era una tasca fàcil. Els seus quasi dos metres d’alçada permetien que la seva cara nítida i franca no quedés oculta darrera una mata de cabells aliena. Davant qualsevol dubte, la brillantor del seu crani llis, greixós i desert de pèls era com un far reafirmant la seva posició.

Dels seus ulls de color d’avellana sempre sorgia una carícia amable quan , en la llunyania o darrere un vidre, el contacte físic era impossible. Encara que les seves mans immenses i peludes ens duguessin a la ment pensaments d’aspror, la realitat era deliciosament diferent: el seu palmell era tant un coixí on els plors d’infant podien quedar recollits com una membrana de pandero on esclafar els riures ofegats.

Arribar a entendre com una ossada tan monumental podia aguantar-se damunt aquells turmells raquítics era com resoldre un problema de Física. Per treure’n l’aigua clara només calia fixar-se en els seus peus. Eren veritables rems, aptes per solcar mars granítics i polsosos. Fins i tot, algun cop, el metatars s’havia convertit en una cadireta de gronxador per a la filla.
Ell era una carcanada que es mantenia en equilibri gràcies a uns bessons fornits i musculosos, esculpits dalt la bicicleta.

El seu caminar era inconfusible. Un ball de braços embolcallaven un balanceig del tronc, un moviment pendular que, per sort o per desgràcia, vaig heretar. Caminar l’un al costat de l’altre requeria una coordinació acurada per tal d’evitar els topaments. Va ser un aprenentatge que vam experimentar els dos, pare i filla. Val a dir que, amb el pas dels anys, la coordinació a les passejades va ser gairebé automàtica.

Diuen que allò que has après d’infant no s’oblida. Potser és per això que, algunes tardes, el meu cor encara s’anima a donar un volt amb ell. Heus ací un altre múscul, el cardíac, esculpit dalt el tren de la vida.





* Amic lector, amiga lectora...avui has obert un petit pot de confitura conservat al rebost dels records, entre altres companyies (El patio de mi casa I , II i III - gener i març 06)

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)