Scherzando ma non troppo

Dissabte, 21 de octubre de 2006

Perluxi

Perluxi*. Transparència onírica.


Per què m'engrapes les venes i les fas lliscar pels dits com anells ensabonats d'escuma vinosa? Les destries una a una buscant...el què?
Satisfeta em mostres un suposat tresor que jau al palmell de la teva mà. Em palpo tota i sí: en un solc geomètric fan niu les esgarrifances.

La veig. Una esfera de vidre dúctil. Un embolcall de gelatina incolora, un recer tensat pel xiscle vacu que el sosté. Talment com un globus aerostàtic alimentat pel baf calent rugit des del moll de l'òs. I les consonants guturals busquen una costura esllenegada per on escolar-se i precipitar-se altre cop a la carn preuada, ara llunyana.

Aerostàtic, deia. Estàtic. Heus ací una pugna viscuda en equilibri fictici, harmònicament incorpòria.
Ah...el contorn. Quina delícia als ulls. Ni un bri de tel vaporós, ni un rictus encunyat, ni un calc dactilar, labial, sensual. Usual.
Un buit diàfan que avança. Avança, sí, dia a dia. I el seu rastre, somort.

Les pupil.les es contrauen. Llum metàl.lica d'una agulla.

Ressegueixes obstinadament el contorn més ample del glòbul vidriós. M'arrenques, n'arrenques equatorialment...quines músiques?

(mel de criatura, digue'm a cau d'orella aquestes cantarelles de vinil...)

...

Vida. (Entra en escena.)- Juguem a tocar i parar?

Ariadna. (Dirigint-se a Veu Absent.)- Ets de sucre... Salva't!

Veu Absent. (Parlant per si mateixa, amb mitja cantarella, com si els altres no la sentissin.)-

Sucre?
No pas...
Vidre?

...


T'has apropiat un disc tridimensional i no el deturaràs. No pararàs fins que esgotis rabiosament la simfonia.

Finalment un alè insípid es desferma en l'aire esqueixant-lo.

No cal que supliquis salivera... Qui gosarà prendre aquest bleix resclosit?





* Perluxi: en llatí, perf. de perluceo. Ser transparent.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)