Scherzando ma non troppo

Diumenge, 08 de octubre de 2006

Llenç carmesí

- Visc de l'aire que em xiula a la pell. Bec a glopades la mel de grosella que m'enllustra els muscles. Collaret de gleves. Per a tu, si el vols...





- Si el prengués el fondria a besades. Deixa'm escolpir-te la lluna al pit; tan sols haig d'esberlar la crosta de la nostra història. El séc asfixiant seria moixaina sedosa...

- Amic meu, visc de l'aire que em xiula a la carn i no als llavis. El setí és només una brida de blanc plomatge.

- Digue'm, si més no, qui ets...

- Visc amb la música que em fa fimbrar els tendons expectants. Ells m'arrenquen amb precisió cada nota bategant i l'esclafen amb ràbia contra els rajols freds. Acord rere acord, manuscrits en llenç carmesí. Visc de l'aire que...

- Però tu...

- No sóc jo.

-...

- Tan sols anhelo la dolçor d'un silenci que m'ennuvoli els ulls. Els batecs que duu el vent...
Silenci de Lluna.





* Miguel Carrillo Lara, Segundo imperio desdibujado (2003) mixta/tela.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)