Scherzando ma non troppo

Diumenge, 03 de setembre de 2006

Carència

- Meva?

- No.

- Teva?

- ...


Esbufego pols d'ungla fins que el fil sangonós dibuixa una nova drecera al palmell.
Mira aquest gruny d'arrugues esbotzades damunt la taula.
Com gosen...?


Ah... Passin Senyores llengües, passin. Facin el favor de mostrar el seu farciment de fel. Vomitin pulcrament

càndides

sense vergonya

el seu

habitual

i

clàssic

cloqueig

EIXORDADOR.



Sí.
És meva.
Quan n'arreplego una engruna
clara i punxant
del subsòl fangós i putrefacte;
quan l'esclafo amb els dits i me l'enduc gola avall
sense dubtar-ne.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)