Scherzando ma non troppo

Divendres, 30 de juny de 2006

Belinota sumptuosa

Com cada estiu, ells han retornat.
Per què pressuposa el gènere si ni tan sols en sap el nom?
Cucujus cinnaberinus...o Belinota sumptuosa. Aquest últim, descartat.
Sumptuosa. El brunzit d'aquest mot li reclama una simbiosi...

És capaç de palpar el clatell amb la punta dels dits i sentir-hi encara el seu bes càlid, de móra quasi negra, glòbuls lluents, emmelats, la pell tensa a punt d'esclatar. Li manca aire. El baf calent d'aquest estiu ja envaeix la cambra i els llençols blancs s'enganxen al seu cos, assedegats de nèctar marí.

Decidit, obre els porticons de la finestra i la llum de migdia evidencia la blancor de la paret, dubtosa de la seva integritat immaculada.

Els veu perfectament, nítids. Petits éssers, indefensos, desposseïts de trucs camaleònics. El contrast de color permet resseguir el seu camí, també dubtós, a voltes en espiral o contornejant geomètricament les plaques de guix del cel ras.

El llibre. L'ha escollit perquè és setinat i lleuger. L'agafa amb la mà dreta i el fa brandar com una vara, mentre els ulls de botxí escullen la víctima.
Tant de bo fos sumptuosa...i delicata. Amb un copet lleu n'hi ha prou per estroncar-li la vida. Però sap que el seu nom vertader serà del tipus vulgaris. I què li importa això a ell, si ni tan sols és biòleg?

Amb sornegueria mira com els convidats es passegen per la paret i ,amb els ulls desorbitats, deixa anar una melodia prima i tensa,tremolosa. Ara és un camaleó que asfixia el vers sagrat de Bécquer, engolint fel a cada mot exhalat amb burla..."volverán las oscuras sumptuosas en mis paredes sus garras a pegar...". Foll, esclafa l'insecte amb desbordada energia.

"Llibre de les meditacions..." llegeix mirant la tapa del llibre. "Meditacions"... repeteix per sí mateix. I amb luxúria continguda acaricia la sedosa coberta i murmura mig somrient "execucions...?"

Un llibre executor, que l'esclafi nu a la paret, que li esmicoli el crani i li entatxoni cada llagrimal de guix irrespirable, desitjós d'escolpir perles opaques i pesants.

"Ja se'l pot ben confitar , el llibre!"
I aquella mateixa tarda el posa dins un sobre i li envia per correu certificat.

...

La propera estació, Girona. Encara en té ben bé per mitja hora. Desa el llibre d'hematologia a la bossa i en treu un altre de dins un sobre de color marró. Per la finestra els camps rossegen i al fons, uns cumulus preveuen un cap de setmana xafogós.

Ja coneixes la tasca
i saps que té moments
per esguardar reflexos
de llum al fons dels vidres
quan la fosca et sorprèn,
o rostres estimats
al fons d'antics miralls;

(Està cansat. Un verd trist ressegueix amb lentitud imposada cada vers)

per imaginar olors
d'aquella primavera
descrita en una història
que tots dos hem llegit
i on dos amants es besen
en un fossar florit.*

...

A la cambra, unes mans neguitoses supuren gel quan un brunzit en espiral es dibuixa sobre el teló blanc.

...

El trobarà a faltar.







P.D: * poema de El llibre de les meditacions, de Feliu Formosa.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)