Scherzando ma non troppo

Dilluns, 03 de abril de 2006

Reacció auditiva

Es posa dos euros a la butxaca, tanca la porta amb dues voltes de clau i surt al carrer.
Quan ell ha marxat, ho suposa perquè no l'ha ni sentit de tant adormida que estava, la llibreria encara no havia obert.
És per el Lluís. Si fos per ella, els diumenges no compraria cap diari.

No l'han fet esperar gaire. Recull el canvi.
Treu els fulls de propaganda que pesen com mai i els llença al primer contenidor de paper que troba. Travessa la plaça esquivant noiets amb bicicleta i pilotes volants. Els pardals i els estornells no paren de fer xivarri dalt els plàtans. Avui se n'adona. Normalent no en sent cap d'ocell. Viu els somnis amb retard quan tothom ja els ha palpat. No sap si aquest sol que li escalfa la cara li farà més bé o més mal. Encara no m'he acostumat al torn de nit...

I els pensaments frenen en sec. Violentament. Els pneumàtics xisclen esquinçant l'asfalt. Reacció auditiva. El seu cap i molts d'altres, que estan asseguts als troncs de carn flàcida enganxats als bancs de la plaça, miren cap al no res, buscant amb l'orella un canvi de rutina, de diumenge. Els pardals ni s'immuten.
I res. Un segon tan sols. Ulls que no veuen, cap que retorna a lloc.

Travessa el carrer i s'atura un moment per mirar les excavacions. Avui els arqueòlegs no treballen. Una necròpolis. Mai unes tombes havien estat tant desitjades i odiades.Potser aquestes morts descalçades faran renéixer una nova plaça per al poble... però, que no hi volien fer pisos aquí?

Es treu el diari de sota l'aixella i hi fa una ullada. Enfila el carrer costerut, el de casa.

Balance negro en Iraq..........Para ellas, pero sin ellas.....Semillas programadas para "suicidarse".........

Alguna cosa metàl.lica topa amb els seus peus. Sembla un cargol. S'ajup i el recull. És per el Lluís. Si fos per ella, no ho faria. Li fa angúnia agafar coses del terra, però sap que a ell li agrada, des que es van conèixer hi té la dèria. Potser algun dia ell el necessitarà per canviar alguna peça de la bicicleta, qui sap.

Nigeria quiere prohibir las relaciones homosexuales.............La condena tatuada............El mundo se acaba dos o tres veces a la semana, segun un estudio......

Quatre passes i ja arribarà a casa.
Quatre passes i el cargol caurà a terra, rodolarà carrer avall, com ha estat fent fins ara.
Quatre passes i el roig intermitent es passejarà per les balconades, per les parets esgrogueïdes esquitxades d'humitat grisosa i per uns ulls estàtics que només miren. Al seu cap hi tindrà suro comprimit i encara que a la seva galta s'hi encasti el martelleig d'una sirena, només en podrà sentir una lleu carícia.
...

Quatre passes encadenades una darrera l'altra, mesurades amb una desgana que la devora amb desfici, dia i nit; ni en somnis se n'allibera...aquests, prediquen l'absència a cada esgarrinxada de llençol.

Més de quatre passes per veure-hi clar, per entendre el pas de les estacions i el cant dels estornells.
Si fos per ella, ni caminaria.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)