Scherzando ma non troppo

Divendres, 10 de març de 2006

De poble

Divendres...faves tendres.
Sí, però no encara. De moment, estan florides (si més no, les del pati).

Divendres, mercat a la Plaça de Vendre.

Surto de casa amb la música ambiental del tallador de rajoles (el dia que acabin els d'aquí més amunt farem festa grossa!).
Amb un moment omplo el cabàs de coses bones, de tots colors.
Sembla que no s'hi troben bé al cistell...Una mica més i ... cebes, tomàquets, em cauen rodolant pel terra quan em trobo un parell de capellans vestits amb sotana negra, planxada impecablement..i ..atenció! Un d'ells portant a la mà una caixa amb planter d'enciams!
Bé, suposo que eren enciams, perquè els ulls no han mirat precisament els enciams. Més aviat han quedat enlluernats per la negror brillant de les faldilles.
"Mmm ..els del Sindicat tenen bona clientela", he pensat.
I tot seguit.. "Com es casa la sotana amb el planter d'enciams?" Ostres..a veure si al final ens partirem un pinyonet!

És força usual incloure el nom del seu pare a algunes expressions d'enuig o de goig, també. I no oblidem pas el fill resultant d'aquella unió tant usual també..com es deia..ah sí! l'"escateologia".

I sense adonar-nos-en ho barregem. I si no, aquí en teniu un exemple.

(us aviso...a part de ser de poble, també sóc de família estrafolària.., i això no vol dir que no m'agradi, eh?)

Converses de sobretaula a tres bandes

Àvia: De vegades la lluna..

Joan: Fa la pruna

A: Vull dir, que de vegades la lluna està molt fosca o molt clara.

J: Sí, àvia. I de vegades els ocells fan cagarades. I sort que les vaques no volen perquè sinó...

A: Oh! al meu poble en dèiem ensaimades.

J: Però per molt ensaimades que es diguin, si ens cauen per barret..!

A: I caiem de cul.

J: Sí. Com a Can Set Culs. I també hi havia Can Cagón, Can Cagado

Marina: Un moment, un moment..que això ho haig d'apuntar...!

(i deixant de banda el riure que ressonava desde feia estona, agafo paper i llapis)

A: I aquí hi ha Can Cagarina, Can Caguetes

J: Al meu, Can Cagarada, Can Caguerris,Can Cagahòsties

A: Can Parenostres

J: Can Llepaciris, Ca l'Animer..

M: Ei! això és una altra cosa..! Ara estic apuntant els de la família de les caques..etc. A veure..En sabeu algun més?
Ostres, de religiosos només tres? Cap més?

J: Si vols, al meu poble hi havia el Carrer d'En Merda en Sana

M: Déu-n'hi-dó les cagarades que he escrit.. Vaaa..canviem de tema...semblem nens petits.

A: Jo ja ho sóc. Cada dia que passa, en tinc menys.

J: Qui dia passa, any empeny.

M: I un embarbussament.. aquell que saps tan bé, eh àvia? " Setze jutges.."

A: Sí. I tant que el sé: Setze jutges d'un penjat que encara menja.

M: Ets la millor! I a més, amb síntesi de revolució!

J: Ai, quin parell!

M: Home! per alguna cosa ens diem igual, no?. Eh, Marineta?

A i M: (cantant alhora): "Marina..yo parto muy lejos de aquí...y cuanto más me aparto..más cerca estoy de tí.."

...



P.D: No us penséssiu pas que totes les converses de sobretaula de diumenge són així... I a més, el color que vam beure i veure als nostres gots va ser (exceptuant una mica de roig per part del progenitor) el de les estovalles. Pura transparència refrescant.

P.D2 missatge per als de les Pitiüses:

I ja que avui hem parlat de les converses dels de Can Diri, no hem pas d'oblidar les nostres converses de Can Doro, que no es poden confondre amb les de Can "duro" ( i molt em temo que alguns tenen la dèria de canviar la o per la u).
Demà farà un any que vam tenir remoguda, i aquests dies ves per on, també! Remoguda de terres en aquest cas, i sembla que en comptes de duros i peles , s'hi han trobat ossos. En tindràn per dies.
Per la meva banda, enviar-vos molta energia per estroncar els plànols de l'autopista. Estem amb vosaltres!

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)