Scherzando ma non troppo

Dissabte, 04 de febrer de 2006

Atura't... i pren alè (III)

De vegades ens trobem al pic més alt i, l'alè, bé prou que el voldríem. Per molt que eixamplem les costelles l'esforç es queda en el no res, ni una engruna d'aire ens sadolla. Potser llavors podem davallar a les valls més profundes, encara que ens haguem d'endinsar en la boira, a les coves fresques, humides i fosques.
Per un temps recuperem l'alè i emprenem altra vegada el camí ascendent.

...

Potser...al desert.
Brandant cada pas entre cim i plana, infinitament, a cavall del vent...i sense abandonar, ni esmicolar, aquest granet de sorra que sóc.

...




MOEBIUS

Basteixo entranyes de sal encastada.
Els dono aixopluc; seprents, arruant-se,
reptant cintes inconcluses.
A cada meandre és agulla esqueixant, fiblant.
M'entela els ulls un enigma esmolat, tallant, agut.

Em revé una glopada, un clam a Ariadna,
i n'esquitxo les parets resseques:

Atrapa les seves pells
que s'esquitllen pels dits i...
atansa't al fus!

Premsa'n el verí, fresc, que passi bé...

Desfila la carn del pòsit i fes madeixa flotant...

Fins que l'última gota regalima pels llavis:

Porta'm enllà, on el verd s'esberli
i el bes de l'escuma airegi aquests solcs resclosits...

Els cristalls es fonen en rius, llacs,
i amb el puny trenco sordament la presa.

Salto al buit, engolint el vertigen.
Colpeig d'onada rera onada.

Ella s'atansa...
Ara.

...

I amb un xiuxiueig...
"Medusa tendra a les mans, Nàiade..."
m'hi acullo, plàcidament.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)