Scherzando ma non troppo

Dilluns, 19 de desembre de 2005

Atura't ... i pren alè (II)

NO TE SALVES


No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca

no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.




Mario Benedetti





p.d: Fa pocs dies vaig ensopegar amb un espai ( "A media voz" (amediavoz.com).
Estant-hi, el present es va fer etern, i vaig quedar captivada per la veu dels poetes.
Va ser com un petó ensucrat...
Heus ací el meu regal per a tots els que us deixeu entreveure per aquestes contrades, amb la lletra, amb el cor, amb la ment, amb l'ànima, amb un somriure...i per tots els que ,sense ser-hi, també hi deixen la seva veu.

gràcies

Por: marina | General | Comentarios (3) | Referencias (0)