Diseñado por Studio.st
Online gracias a Bitacoras.com
Dimecres, 14 de desembre de 2005
Dilluns vaig veure un colom que picotejava al carrer.
Ja fa una setmana que les veïnes li tiren engrunes de pa i no s'en mou.
Té el coll vermellós i les ales una mica blavoses.
Dimarts, ahir, el vaig veure i m'hi vaig acostar. La meva ànima li va dir: "ahir ja hi eres, i avui...avui, també...".
...
El meu Scherzo el tenia quasi enllestit. Em deixava bressolar per els acords flotants, per les harmonies profundes i per les frases màgicament inacabades...
Algú va canviar la partitura del meu faristol. Sense avisar...
Ahir em vaig trobar un full pautat, i prou. Sense cap nota escrita, només ratlles.
Silenci.
...
El silenci també és música. De ben petita, ell m'ho va ensenyar.
Quan l'arquet encara no havia fregat ni mig mil.límetre les cordes del seu violí, jo li fitava els ulls. Hi podia endevinar un món ple de simfonies, de melodies dolces que esperaven pacientment el seu torn: fugir per l'infinit dels seus dits.
Amb la mirada serena davant el taulell quadriculat negre i blanc, ell esperava la jugada de l'adversari. Amb silenci. Bé...de vegades se li escapava el murmuri d'una melodia que ja feia estona anava cantant per dins...
...
Ahir. Avui, també, la meva ànima és plena a vessar de melodies que encara no han trobat la seva cadència.
M'és difícil llegir a vista, sense assaig. Però sé que, amb el temps, les harmonies es posaràn al seu lloc.
La meva orella ha caçat al vol una sola nota, i ja n'hi ha hagut prou per fer vessar tota la resta...
Sabem que per omplir el got, aquest s'ha de buidar.
...
Ha fet fred.
Algú inesperadament ha obert la finestra...i el glaç ens ha agafat desprevinguts.
El meu cor envia les seves onades
a la platja del món,
i escric amb llàgrimes
aquestes paraules: T'estimo.
El vent fred, però, ha airejat l'habitació. Ha renovat l'aire.
...
Hem tancat els porticons de la finestra.
...
Avi... i mestre ; ara és moment de recomençar la conversa que havíem deixat a mitges...
Amb unes altres paraules. Amb uns altres llavis.
Por: marina | General | Comentarios (2) | Referencias (0)
Ells, els avis, sempre estant en el record, en el cor, dins nostre, siguem on siguem....sempre ens acompanyen, n'estic segura, així ho he viscut, així els he sentit moltes vegades, en molts indrets, sempre incondicionals. Des de l'altre vida, des de l'altra porta segueixen visquent. Ens continuarant escoltant, els continuarem escoltant... per tant,continuem parlant amb ells!!!
Una forta abraçada Marina!!!
Sandra.
Sandra | 16-12-2005 10:26:10
Les veus ens acompanyen per dins, des del cor. Els diàlegs de les ànimes es fonen amb el nostre parlar i el nostre pensar. Callem sempre que volguem i escoltem! Sssshhhhh... Es repeteixen les veus, els sentiments i els records, i d'una manera meravellosa i privilegiada sentim el xiuxiueig de la saviesa.
Escoltem, obrim bé les orelles i el cor, no han marxat, són amb nosaltres, sempre hi seràn.
Deixem que la seva melodia ens envolti!
Una abraçada dolcíssima a la teva persona.
Judit | 16-12-2005 12:37:19