Scherzando ma non troppo

Dimecres, 07 de desembre de 2005

Tal com raja

Avui, tal com raja...

8:00

Feia dies que no escoltava la ràdio, i quan m'he llevat m'he dit: "vinga...avui farem pujar un punt l'audiència".

La curva indicadora de líndex d'audiència ha patit una lleugera inclinació ascendent i...descendent.
No sé pas quants cops les paraules consumisme, regals, festes, compra compulsiva... es poden fer encabir amb mig minut (reflex temporal de la curva radiofònica), però us ben asseguro que unes quantes!

El dial alternatiu al qual recorro en casos d'emergència no m'ha convençut, i això que el contratenor ho feia força bé...


Al final m'he dirigit cap als prestatges de la petita musicoteca, buscant la medecina apropiada (ostres , aquest virus de mig minut m'ha fet pujar el nivell energètic...)

(...)

21:00

Al vagó del tren s'hi està bé, calentó, i avui el conductor ha posat la música a un volum adequat, ni poc ni massa...

A la meva dreta.
Dues mares amb tres filles adolescents.

"Saps mama, avui la M., saps la M.? sí...aquella que la seva mare ... Valen. Doncs, va i ens diu Aquét cap da satmana m'he gastat doscents euros amb uns pantalónsss...sí, mama ..doscents. Mama!..mama ,que m'escoltes?

A la meva esquerra.

Acaba de pujar un home carregat amb un carretó i una cadira.
Em crida l'atenció el color taronja descolorit. Una granota de manobre a sota d'un abric marró. A la cintura, lligada, una samarreta de cotó.
Es mostra impacient i durant el trajecte està dret al costat del carretó i de la cadira. He endevinat que s'acosta la seva estació perquè quan tot just el tren comença a frenar, el seu dit ja comença a pitjar repetitivament el botó verd.

A fora ja fa estona que és fosc i, mirant el vidre del vagó, em veig a mi mateixa. Silenci.

21:30

Miro els carrers deserts de la ciutat, carrers farcits de llums de colors (llàstima que no hi hagi ningú que pugui apreciar aquesta fabulosa cursa de quilowatts per segon).

L'autobús fa el seu recorregut habitual.
Veig una paret pintada amb esprai negre. Hi llegeixo "el nadal és una festa consumista i capitali$ta". Em sembla que aquesta pintada ja hi era l'any passat...
Em pregunto si els que van fer això van tenir problemes de subministrament d'esprai perquè, si realment volien reflectir estèticament el capitalisme, com és que no van aprofitar totes les s?...i mira que n'hi havia per triar...! Potser hi volien donar un aire auster?


P.D: Sort que el coixí és bon companyó, perquè aquella nit el vaig marejar de reflexions...!

Por: marina | General | Comentarios (1) | Referencias (0)