Scherzando ma non troppo

Dijous, 01 de desembre de 2005

Pastís de diumenge

Diumenge passat vaig tastar un pastís boníssim!
Heus ací la recepta:

Ingredients

- un dia qualsevol amb 24 hores disponibles al 100%
- 0 grs. d'expectatives i una bona dosi de "carpe diem"
- dues entrades (de franc...!) per a un concert (aquest ingredient és optatiu: si hi és, bé, i si no, també)
- un farcell de bones companyies
- un polsim d'aquella espècie que es diu "sobre la marxa..."
- quatre engrunes de somriures

La massa

Tot principi és important. En aquest cas, la massa.

10:00

" És comprensible que un matí de diumenge els passatgers d'aquest tren estiguin una mica adormits. Però...qui no es desperta davant aquesta sortida de sol màgica, amb els núvols per llençols i el mar per jaç? "

El farcit

A mi personalment m'agraden aquells pastissos que tenen múltiples capes, amb diferents gustos.

11:00 melmelada de maduixa

El so dels violins m'embolcalla de sucre, cada passatge musical, assaborit de mica en mica. I aquell punt d'acidesa de la maduixa, les veus dels solistes o del cor...que de tant en tant fan posar la pell de gallina.

13:00 xocolata a la menta

Xocolata negra, fosa...em desperta els cinc sentits. Essència de menta que refresca la ment, aclareix les idees. La gola té ganes d'airejar-se, de dir el que pensa. I si cal, sortim al carrer, deixant anar la veu. En aquest cas, a manifestar-nos...

(vam arribar a mig farcit...però alguna cosa vam poder tastar...)

17:00 crocant d'ametlles

Les ametlles són petites, però molt bones! (ep! de vegades en trobem alguna d'amarganta. Però ...no diuen que els bons torronaires sempre n'hi deixen caure alguna?)

Un grupet d'ametlles petites, uns angelets bufadors (com diria la meva àvia) van regalar-nos un grapadet de cançons.
Després d'aplaudir aquells rossinyolets...un rajolí de mel. Retrobar-se amb grans persones i passar-hi una bona estona, curta però dolça.

I l'últim element del nostre pastís és ,com no,allò que posem a dalt quan tot ja s'ha enllestit.

La cirereta

20:00

Abraçades, petons, "a reveures", corre-cuites...Fins un altre dia.
Passejada en solitari, necessària. Però ,tot i així, a la gran ciutat és difícil no estar acompanyat...
Procuro anar per carrerons poc transitats, encara que és inevitable aturar-me per escoltar un músic que, admirablement i malgrat el fred, toca o canta fantàsticament bé.
Veig dos carrers. L'un, aglomerat, i l'altre ,no tant.
Els meus peus em duen cap a la gentada.Què hi farem!
Algú em crida.
Reconec ,entre la multitud, una fesomia que em sorpèn. Feia més de mig any que no ens vèiem...!

Unes mans, no sé quines, han posat la cirereta damunt el pastís.


Us recomano que per un dia (o més...) sigueu pastissers.
Això sí, cadascú hi ha de posar el farcit que vulgui (segons els gustos...). De fet, l'important és la materia prima. Si els ingredients són de bona qualitat ja hi teniu un peu al coll!
Bon profit!



p.d.1: espero que surtin els subratllats i cursives ... a veure si aquests xifrats funcionen (la informàtica no és lo meu, vaig a pas de tortuga). Ah! i en relació a la resta d'apartats del blog, doncs...potser l'any que ve.

Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)