Acerca de
Búsqueda
Categorías
Archivos
- Març 2008 (0)
- Novembre 2007 (1)
- Agost 2007 (3)
- Juliol 2007 (2)
- Juny 2007 (1)
- Maig 2007 (1)
- Abril 2007 (2)
- Març 2007 (1)
- Febrer 2007 (1)
- Gener 2007 (2)
- Desembre 2006 (1)
- Novembre 2006 (3)
- Octubre 2006 (4)
- Setembre 2006 (3)
- Agost 2006 (2)
- Juliol 2006 (1)
- Juny 2006 (3)
- Maig 2006 (3)
- Abril 2006 (3)
- Març 2006 (9)
- Febrer 2006 (5)
- Gener 2006 (10)
- Desembre 2005 (10)
- Novembre 2005 (2)
Sindicación
Créditos
Diseñado por Studio.st
Online gracias a Bitacoras.com
Dimarts, 20 de novembre de 2007
Nímia
Al camí,
una flama en gel.
Suaus carícies
de fred.
Por: marina | General | Comentarios (1) | Referencias (0)
Dijous, 09 de agost de 2007
Soar
red whispers
surround my soul
Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)
Dimecres, 08 de agost de 2007
Contrapunt
Glòbul gris, dens tro,
punxat pel bes d'un cròtal
fins que caus, gota.
Por: marina | General | Comentarios (1) | Referencias (0)
Dijous, 02 de agost de 2007
Horabaixa
Somriure en flama,
s'arena, de sucre fi.
Besades: un mos.
Por: marina | General | Comentarios (0) | Referencias (0)
Dijous, 19 de juliol de 2007
Désert
L'aire lleugerament fresc de les tres de la matinada s'escolava per entre els pins empolsinats. N'hi havia que ja estaven cansats de ballar i seien a les cadires plegables. Amb els músculs laxos havien trobat el seu punt d'Arquímedes i el sostenien amb tres dits, no fos cas que el gel es fongués més ràpid del que era habitual. Alguns encara tenien l'esperança de poder recolzar els seus ulls vidriosos en algun tors suat o gest lasciu; altres cercaven el son autohipnotinzant-se amb les llums violetes, verdes i taronges que giravoltaven a la façana de la masia.
Una dansa de mirades sorgia d'aquells que sempre havien dit, i continuaven dient, que la nit és llarga. Es llançaven caigudes de parpella i es recollien somriures forçats o sincers. La barra era lliure per beure tants decibels com un volgués i les boques només s'obrien per entonar a dures penes aquella cançó que sap tothom i que ningú troba a la torre dels discs de casa o a l'arxiu del portàtil.
La Diana no gosava mirar avall. Sabia què es trobaria. No és difícil imaginar com queden unes sandàlies noves de trinca després d'haver dibuixat mandales inconscients per una pista de ball que havia estat, i és, una era amb tots els ets i uts.
La faldilla de seda blava tornassolada s'inflava a cada incís de genoll i els malucs regalaven pinzellades de plata a cada infinit traçat amb lentitud mesurada. Feia estona que es trobava al seu món. El cansament li havia esvandit la set de fondre's amb una mirada que havia xuclat durant el sopar. Ara només cercava aixopluc en el desig que flotava damunt seu i l'embolcallava amb somriures d'Émilie Simon xiuxiuejant-li melodies d'un desert càlid on enfonsar els dits, els turmells...
A fora, els altres entomaven el ruixat esgargamellant-se les goles amb un martell metal.litzat.
Una presència, amb cames i vas entre les mans, prenia una direcció determinada i Diana se n'adonà.
Es va presentar molt educadament. En Josep Montserrat, així li va dir que es deia, encara tenia el got ple.
- Noia, és impressionant la gent com aguanta, oi? Jo ja fa estona que he desertat però anava mirant. T'he mirat força vegades com ballaves i m'has cridat l'atenció, no sé. Sembles...Com ho diria... Diria que tens un aire místic interessant. Els altres, fixa't: els veig molt terrenals. Però tu...
La Diana esclatà a riure. No podia més. I li sabia greu per en Josep perquè semblava un bon noi. S'assegueren i ella ho aprofità per treure's la sorra de les sandàlies.
- Aquesta nit ningú s'escapa de la Mare Terra- li digué la Diana picant l'ullet i fitant la tira de la sandàlia arrebossada amb farina argilosa.
- Lo d'abans ho he dit seriosament...d'això...
- Diana. Diana Gorry.
- En serio, Diana. Tens alguna cosa mística, com budista.
- Vaja...
- Però veig que pel cognom no ho ets pas.
- Doncs no vas gaire desencaminat. Un vampir encara podria trobar quelcom d'oriental en la meva sang.- En Josep va obrir uns ulls com unes taronges i la Diana insinuà un somriure.- La meva mare és japonesa i el meu pare irlandès.
-Ja em semblava a mi...
-Treu-t'ho del cap. La dosi de budisme que la meva mare m'injectava cada matí es va esfumar fa segles i el catolicisme de la meva àvia es va tornar ranci en un tancar i obrir d'ulls. Durant un estiu, a Dublín, el meu cosí va esquinçar amb unes tisores la meva existència. Amb trenta-cinc graus a l'ombra els rajols foren el meu mirall, i la sorra, el sucre per a les meves cèl.lules. De genolls, en una terra que m'escupia baf xafogós, vaig recollir els trossos de paper on un dia havia escrit el meu nom. Amb una mà intentava reconstruir la meva vida i amb l'altra em purificava amb allò que els veïns del barri en deien pecat. No em miris així, Josep. The only way to get rid of a temptation is to yield to it *.
- Em sona això que has dit...
- D'un llibre d'Oscar Wilde: El retrat de Dorian Gray.
- Tot i això, Diana, jo encara veig alguna cosa mísitca.
- Segur, Monjo Pesat.
- Però...!
- Perdona'm. És que amb les lletres del teu nom m'ha sortit aquesta paraula. És un joc que tinc incrustat en el meu subconscient des que Orient i Occident decidiren ballar un pasdoble. Tu sí que ets místic!
Au, convida'm a alguna cosa fresqueta...
* Tan sols hi ha una manera de deslliurar-se de la temptació, i és caure-hi.
Coda: Bon estiu a tots i a totes!
Por: marina | General | Comentarios (1) | Referencias (0)